Agraeixo els comentaris i
correccions a:
Albert Bargués Cardelús,
Navegant oceànic.
Pablo Sangrar Inciarte,
Dr. Ciències del Mar del Grup d'Oceanografia Física de Canàries de la
Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Un
cop superat el Cap d’Hornos, hauran de prendre la decisió de passar pel
perillós Estret de La Maire,
estalviant-se així el haver de rodejar la Illa de Los Estados, deixant-la per
babord. Una vegada més, la derrota més curta és també la més perillosa.
L’Estret de La Maire és important pels seus corrents, molts vaixells han
acabat estavellats a les roques per què s’han quedat sense vent o el vent
no els ha estat favorable i el corrent els ha anat arrossegant cap als penya-segats
on trenquen unes enormes onades devastadores.
Després
pujaran per la costa de Sud Amèrica, vorejant la costa, amb vents i corrents
desfavorables, pot ser que agafin els vents locals d’Argentina, el Pampero, que bufen del sud oest, però en l’època de l’any que
passaran no són els vents predominants.
Hauran
de navegar fins arribar a la costa brasilenya de cenyida, allà podran agafar
els vents locals d’aquesta costa, anomenats Suestadas,
que bufen fort durant tot l’any del Sud Est, acompanyats però, de pluges
abundants.
En
aquesta etapa serà important la tàctica i els vaixells que hagin fet una
bona tàctica podran treure’n avantatja.
Les
calmes equatorials de nou
Hauran
de tornar a passar la zona de calmes equatorials, on hi hauran vaixells que
podran treure força avantatja a d’altres si encerten amb la tàctica.
Un
cop passada la zona de calmes, seguiran el corrent favorable cap al nord i
creuaran l’Atlàntic, seguint una derrota que els portarà més cap amunt de
l’Estret de Gibraltar, però que els permetrà agafar l’anticicló de les
Açores amb el vent a favor, i després descendiran una mica per tornar a
entrar per l’Estret de Gibraltar cap al Mediterrani on tenen el port
d'arribada a Marsella.
