Una vegada arriben al cap de Buena Esperanza, començaran a navegar amb els vents de l’oest. Aquests vents es troben entre els 35º i 65º Sud durant tot l’any. Aquí és on trobaran els vents més forts de tota la regata. Aquests vents assoleixen freqüentment la força de temporal. Serà la zona on podran trobar més perills per la navegació, onades grans, icebergs i growlers, balenes...

En passar el cap de Buena Esperanza, es trobaran amb el Corrent d’Agujas, que descendeix per la costa oriental de Sud Àfrica, aquest corrent es va desfent en diferents filaments que prenen un rumb cap a l’oest quan arriben al cap de Buena Esperanza. I de seguida a mida que van descendint i avançen cap a l'est deixaran de sentir el Corrent d'Agujas i seran damunt del Corrent Circumpolar Antàrtic.

El Corrent Circumpolar Antàrtic és un corrent de l'est produït per la franja de vents de l'oest, té una gran importància tan a nivell biològic com oceanogràfic.

ONES

Les onades grans mal agafades poden arribar a ser molt perilloses per als navegants per que poden fer volcar a l’embarcació.

Una gran onada que agafi de costat al catamarà podrà fer-lo volcar. Un catamarà, el perill que té es que si volca no es pot adriçar sol, per tant ja no hi haurà qui el faci posar dret.

També pot passar que agafin l'onada de proa i clavin la proa dels patins (en particular el de sotavent) de forma que sortirien catapultats cap endavant.

Encara que en aquesta zona tenim les onades més grans del món amb una alçada certament considerable, també hem de dir que són molt llargues i per tant són com muntanyes que anem pujant i després descendim fent unes planejades espectaculars.

S'han mesurat alçades màximes d'onada de 30 metres, sent la mitjana de 5 metres.

ICEBERGS I GROWLERS

La presència d’icebergs és usual per les latituds per on navegaran, 50-60 º Sud, a més es tracta de l’estiu a l’hemisferi sud i per tant, és quan es desprenen més tempans de gel del continent antàrtic.

Els icebergs no són tan perillosos per la navegació com els gels més petits (growlers) ja que poden ser detectats pels radars que porten a bord.

Els growlers són gels més petits, que es van desprenent dels icebergs, que suren a ran de superfície, i no poden ser detectats pels radars, però tenen una mida prou gran per que en un impacte amb un vaixell, pugui produir-li una via d’aigua (un forat).

BALENES

Les balenes són usuals per aquests mars ja que hi ha una franja anomenada Convergència antàrtica, que és de les més riques en aliment de tots els oceans, i és un lloc on les balenes de tot el món venen a alimentar-se.

Aquesta zona és rica en aliments per què tenim dos corrents marins en direccions oposades que provoquen una pujada de nutrients (nitrats, fosfats..) del fons (on estan dipositats) cap a superfície. Aquesta riquesa de nutrients fa que hi hagi una proliferació de creixement de plàncton (organismes que viuen en suspensió a la deriva de vents i corrents), sobretot de l’anomenat KRILL (un crustaci), que és una espècie de gamba petita.

El Krill és la principal dieta de les balenes i d’altres animals marins que es troben en aquestes latituds (foques, pingüins, aus marines...).

Per tant no és estrany que puguem tenir un xoc amb una balena, ja que no la podem detectar pel radar

En aquesta franja entre 40 i 70º de latitud, el règim de vents són generats per un sistema de depressions (girs horaris a l’hemisferi sud) que circulen al voltant de l’Antàrtida. Segons com agafem aquestes depressions, ens podem trobar amb un vent contrari a la nostra navegació, un vent de l’est. Això normalment succeeix quan els vaixells baixen massa de latitud. Per tant han de navegar sempre deixant el centre de les depressions a estribord, tot i que la derrota ortodròmica (la que té la distancia més curta) passa molt avall, fins a latituds de 70º. Aquells navegants que s’arrisquin a buscar la derrota més curta en milles s’arrisquen a deixar el centre de les depressions a babord i per tant a trobar vents forts en contra.

Els vents augmenten d’intensitat a mida que baixem de latitud, per això als vents que trobem als 40º se’ls anomena “40 rugientes” o “40 bramadors”, als que trobem als 50º “50 aullantes” i als dels 60º “60 udolantes”. Tot això fent referència al soroll que sentim quan naveguem per aquests mars.

Aquests vents de l’oest són els de més llarg recorregut sobre el mar de tot el món, donen la volta al món sense cap obstacle. Provoquen un corrent marí de l’oest, el Corrent Circumpolar Antàrtic, el corrent més llarg del món, que dona la volta al globus per aquesta latitud sense trobar obstacles.

Al tenir un vent tan fort i constant que recorre una distància tan llarga sobre el mar, el que provoca és la creació d’onades molt grans. Per aquestes latituds serà on trobarem les ones més grans del món.

La ruta més curta per donar la volta per aquestes latituds els fa baixar fins el continent antàrtic, és la ruta ortodròmica, però els vaixells faran una ruta mixta ja que baixar fins ben avall (prop dels 60º) implica trobar-se amb més dificultats (més gels, més vent) i amb la possibilitat de sobrepassar el centre de les depressions i trobar vents en contra. Els vaixells amb la tàctica més arriscada baixaran més que els vaixells amb una tàctica més conservadora que seguiran una ruta més llarga, sense baixar tant de latitud, però amb menys perills per la navegació. El tram on baixaran més al sud és la zona del Pacífic ja que el continent Antàrtic en aquesta zona té el mar de Ross que s’endinsa terra endins com un gran golf, de forma que la influència d’aquest continent no es deixa sentir tant.

En aquesta zona és fàcil patir ruptures de material, tot el vaixell està sotmès a unes forces i tensions molt grans que fa que pateixi i que es produeixin ruptures en les zones més debilitades.

Un altre element que contribueix a dificultar la navegació és el fred, la temperatura poques vegades baixa dels 0º però la intensitat del vent unit a la humitat ambiental fan que la sensació de fred sigui molt gran. Poden tenir sota aquestes condicions una sensació de fred de 30 a 35 graus sota zero.

Imagineu-vos haver de treballar damunt del vaixell en aquestes condicions, el vaixell es mou molt degut a les onades, el vent bufa molt i molt fort i no sentim res més que el vent, anem amb molta roba al damunt per intentar protegir-nos del fred, les esquitxades d’aigua de mar glaçada són contínues, i si a sobre hem d’anar a proa a canviar la vela o alguna cosa, ben segur que acabarem mullats sota una onada.

Durant la etapa del Sud, tenen una dificultat afegida, i és que l’organització ha marcat en el recorregut que han de passar entre les dues illes de Nova Zelanda. Es tracta d’una dificultat més ja que és un estret de poques milles amb uns corrents i contracorrents molt forts, on els vents s’acanalen i s’acceleren degut a l’efecte embut que produeixen les dos illes.

Al llarg de tota la història de la navegació, el Cap d’Hornos ha estat considerat com un punt mític per tots els navegants, aquells navegants que havien passat pel Cap d’Hornos, podien posar-se una arracada a l’orella i eren respectats com a grans navegants.

Aquesta fama que té el Cap d’Hornos no és gratuïta, l’Estret de Drake, que és el pas de navegació que queda entre el Cap d’Hornos i l’Antàrtida, està situat entre les latituds de 40 i 65º Sud. Es un pas de corrents molt forts de l’oest i d’onades altes i curtes que trenquen, degut a que (a l’igual que en l’Estret de Gibraltar) el fons disminueix molt de fondària i el pas es fa més estret, per tant el fluid s’accelera (Efecte Venturi).

En l’Estret de Drake podem tenir les onades més perilloses i vents més forts de tot el recorregut.

Degut a l'acceleració del vent en aquesta zona i el creuament de varios tipus d'onatges que entren en ressonancia, les ones guanyen molta alçada trencant pel seu extrem superior.

En aquesta zona es pot passar de tenir bones condicions de navegació o fins hi tot calma a tenir una gran tempesta i una mar molt formada en cinc minuts.

El regim de vents per aquesta zona s’acanala, tenim d’una banda el sistema muntanyós dels Andes, que fa de paret en front dels vents de l’oest que xoquen amb el continent de Sud Amèrica i per tant els desvia cap al sud, i de l’altra banda tenim el continent antàrtic.

Per tant serà una zona de vents més forts, amb mar més formada i amb més corrent.

LES REGATES VOLTA AL MÓN. TÀCTICA I OCEANOGRAFIA III

Franja dels vents de l'oest

Per Clara Rovira

ONES

ICEBERGS I GROWLERS

BALENES