LES REGATES VOLTA AL MÓN. TÀCTICA I OCEANOGRAFIA II

De l' Estret de Gibraltar fins els alisis de l'Hemisferi Sud, passant per les Calmes equatorials

Per Clara Rovira


Agraeixo els comentaris i correccions a:

Albert Bargués Cardelús, Navegant oceànic.

Pablo Sangrar Inciarte, Dr. Ciències del Mar del Grup d'Oceanografia Física de Canàries de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria


Al sortir de l’Estret, és probable que trobin vents i corrents favorables de popa, estem en la zona del gran gir anticiclònic (horari) que es produeix en l’Atlàntic Nord, per la costa de Nord Amèrica el corrent puja cap al nord, després creua l’Atlàntic (Corrent del Golf- Corrent de les Açores) fins Europa i després va descendint, a l’alçada de Canàries i s’anomena Corrent de Canàries.

Els vents predominants d’aquesta zona són els alisis del Nord Est.

En l'època de l’any en que passaràn els regatistes (gener) els alisis es situen des dels 35º N aproximadament fins 5ºN passades les illes de Cap Verd, mentre que a l’estiu la franja dels alisis es situa més amunt.  

Circulació general de vents (recorregut marcat en negre)  

Circulació general de corrents marins superficials (recorregut marcat en negre)  

(Clic sobre imatge per augmentar)

Associat al règim de vents alisis tenim un fenomen d’aflorament costaner (upwelling). Aquest fenomen consisteix en que les aigües superficials es desplacen de forma perpendicular a la costa (cap enfora) i per suplir aquest desplaçament les aigües  subsuperficials pugen cap a superfície. Els afloraments es donen sempre que es compleixen unes determinades condicions: que el vent bufi paral·lel a la costa i que mirant cap on bufa el vent, la costa quedi a l’esquerra en l'hemisferi nord i a la dreta en el sud .

En la costa africana, entre els 20 i 30º N tenim aquest aflorament (el mateix fenomen es dona davant la costa del Perú). Durant l’hivern, l’època en que passaran els regatistes per aquesta zona, l’aflorament està situat, al igual que els alisis, més al sud, per la zona del Cap Blanc.

Un aflorament suposa una pujada d’aigües fredes i riques en nutrients (els nutrients per sedimentació es troben en les aigües profundes). Aquesta riquesa de nutrients a superfície comporta una riquesa de vida marina, plàncton, peixos, cefalòpodes... molt aprofitada per les flotes pesqueres de tot el món.

En la imatge de la dreta veiem la temperatura mitja de la superfície del mar en l'Atlàntic Nord Subtropical. S'observa clarament l'aflorament costaner africà mitjançant una llengua d'aigua freda (color blau = 17 graus) que discorre al llarg de la costa africana. Noteu que mentres en la costa africana la temperatura és de 17 graus, en mar obert és de 22 graus (color marró).


(Clic sobre imatge per augmentar)

(Font: Barton et. al 1999.Progress in Oceanography)

L’estratègia que seguiran els regatistes serà el anar a cercar cap a l’oest la franja de les calmes equatorials, ja que la franja es fa més estreta.  

 

Calmes equatorials

La zona de calmes equatorials es situa prop de l’equador, més o menys a partir de 2ºN fins l’equador durant els mesos de desembre i gener, mentre que a l’estiu es situa més amunt.

Meteoroligicament parlant, aquesta és la Zona de Convergencia Intertropical (ZCIT), o sigui, la zona on convergeixen els vents alisis del NE amb els alisis del SE.

Es una zona de baixes pressions, generadores de corrents atmosferiques ascendents, que  degut a l’alta temperatura de l’aigua superficial i l’alta insolació, van carregats d’humitat. Al ascendir aquest aire calent i humit es condesa formant cúmuls que descarreguen en fortes trombes d’aigua acompanyades de gran aparell elèctric i vent fort en qüestió de minuts. El navegant que porta la tàctica a bord, haurà d’estar atent al radar, (ja que aquests xàfecs  es detecten en els radars) i esquivar-los.

Aquesta zona, pot ser decisiva per guanyar o perdre posicions durant la regata ja que aquests catamarans agafen altes velocitats i per tant recorren molta distància en un dia. Aquells vaixells que aconsegueixin estar menys temps encalmats, més avantatja treuran als altres.

En aquesta zona s’ha d’aprofitar la més mínima brisa o ràfega per avançar i sortir d’aquest pou abans que els altres. 

 

Alisis del SE- zona d’anticiclons

Un cop superades les calmes, entrem de nou en el règim dels alisis, però els alisis del Sud Est i Contra -Alisis del NW de l’hemisferi sud, que també formen part del gir anticiclònic de l’hemisferi sud (gir antihorari).

L’estratègia a seguir és anar a buscar l’anticicló de Santa Elena (situat per les illes de Santa Elena) per la banda  de l’oest, que és per on els vents ens seran favorables, deixant el centre de l’anticicló a babord, per tant, ens haurem de separar força de la costa africana i apropar-nos a la brasilenya.

Serà important que els navegants segueixin la meteorologia dia a dia, per veure l’evolució i el desplaçament de l’anticicló, per dirigir-se cap a la zona adequada on hauran de trobar els vents favorables. Una mala previsió els podrà portar a trobar-se amb calmes o vents en contra.


(Clic sobre imatge per augmentar)

Al proper capítol:

Franja dels vents de l'oest