ELS CETACIS A LA MEDITERRÀNIA
Mar Viva

Els límits de l’anomenada plataforma continental, constitueix un excel.lent excenari per a l’albirament d’aquests animals. Si el mar és poc o molt planer i la visibilitat acceptable, les probabilitats d’observar els cetacis s’incrementen de forma important, més encara si disposem d’uns bons binocles que ens permetin resseguir l’horitzó.

 

Els misticets són les balenes típiques. Es caracteritzen per què enlloc de dents tenen un aparell filtrador constituït per un conjunt de barbes, que els permet alimentar-se d’organismes plactònics i peixos petits que neden en moles espesses. Entre els misticets, els balenoptèrids són l’única família de balenes que trobem a les nostres aigües.

L’única espècie de balenoptèrid realment comuna a les nostres aigües és el rorqual comú (Balaenoptera physalis), el qual és el segon cetaci de mida més gran del planeta, després de la balena blava, ja que ateny uns 21-22 metres, i un pes d’unes 40 tones.És el més gran que es pot veure a les nostres aigües.


Característiques: Al dors té una coloració gris pissarra que es va esclarint cap al ventre asimètricament, de manera que la banda dreta és més clara que l’esquerra. Quan se’l veu dins l’aigua, el rorqual té l’aspecte d’una gran massa corbada mostrant una evident aleta dorsal, sovint amb unes característiques cicatrius que hom utilitza per identificar els diferents individus.

 Comportament:  De comportament tranquil i moviments parsimoniosos, aquest animal no s’altera gens per la presència dels vaixells, raó per la qual són habituals els xocs fortuïts.

El moviment fora de l’aigua depen de si el rorqual es desplaça tranquilament per la superfície o bé si ve d’una immersió profunda. Pel general bufa 2 a 5 vegades, a intervals de 10-20 segons, abans de submergir-se de 5 a 15 minuts (encara que pot romandre submergit més estona).Es submergeix fins fondàries de 230 m com a mínim. Es un nedador molt ràpid, capaç de superar velocitats de 30 km/h.

Distribució: El trobem a Catalunya des de la primavera fins al començament de l’estiu, quan passa migrant cap al nord en direcció al mar de Ligúria, on s’alimenta de petits crustacis durant els mesos d’estiu. La població la formen uns milers d’exemplars. Difícilment s’apropa a menys de 10 o 15 milles de la costa, quasi sempre es veuen en parelles o bé exemplars solitaris..

 

Amb caràcter quasi excepcional, també visiten les nostres aigües altres balenoptèrids. La iubarta, el rorqual del nord i el rorqual d’aleta blanca han estat trobats varats en comptades ocasions a les platges catalanes. 

El grup dels odontocets es diferèncien dels misticets perquè tenen dents. A diferència de les balenes, només presenten un orifici nassal o aspiracle. Els odontocets més freqüents a les nostres costes són el catxalot, els cap d’olla negre i el gris, els dofins comuns, els mulars i els ratllats, i les balenes de bec de Cuvier.

 El cap d’olla negre (Globicephala melaena).

Característiques: Es distingeix fàcilment pel seu cap globós, el color negre amb una gran taca blanca que li va des de la gola fins a la part superior del ventre, entre les dues aletes pectorals. Les aletes pectorals desmesuradament llargues. El seu cos amida fins a uns 6 metres.

 Comportament: És una espècie d’hàbits fortament gregaris i forma grups organitzats sota uns estrictes nivells jeràrquics. El cap d’olla negre és un animal força tranquil i bonançó, que acostuma a aguantar-se en posició vertical mentre treu el cp per damunt de la superfície de l’aigua. De vegades s’aproxima molt a la costa. Solen romandre immòvils a la superfície, permetent que els vaixells s’aproximin a poca distància. Els exemplars joves poden saltar, però això és estrany en els adults.

El cap d’olla gris (Grampus griseus).

Característiques: A banda del seu color gris, allò que millor l’identifica és la presència de nombroses marques o cicatrius blanques repartides per tota la pell, tant més abundants com de més edat sigui l’individu, de lluny, pot semblar de color blanc. Es distingeix bé del cap d’olla negre per la seva aleta dorsal alta. Els animals adults fan fins a 4 m.

Comportament: Tenen el costum de treure la cua i part del cos fara de l’aigua, mentre resten immòbils en aquesta posició durant una estona. Poques vegades neden davant els vaixells però poden seguir-los. És típic que es submergeixin durant 1-2 min i respirin fins 12 vegades a intervals de 15-20 seg. De vegades poden romandre sota l’aigua fins 30 min.

 Distribució:  S’observa en grups d’exemplars de diferent edat, normalment força més mar endins que no pas l’espècie anterior.

El dofí comú (Delphinus delphis).

Característiques: És un delfínid de no més de 2 m, musell allargat i prominent, amb un dibuix als costats en forma de rellotge de sol, de tonalitat bruna, més fosca al dors.

 Comportament: Forma grups molt nombrosos, de fins a centenars d’individus.

 Distribució: De presència molt esporàdica a les nostres costes.

 El dofí llistat (Stenella coeruleoalba).

Característiques: De grandària i forma similar al comú, longitud prop de 2 m, es diferència d’aquest per la seva coloració i dibuix, caracteritzat per unes ratlles que li recorren els costats. Té el dors fosc blavós i el ventre clar.

 Comportament: El llistat és un dofí de conducta extremadament curiosa, a qui agrada molt seguir la proa dels vaixells durant llargues estones de navegació. És aquesta espècie a la qual feien referència els vells pescadors quan recordaven que els dofins perseguien els bancs de peixos –sobretot de sardines- i feien uns grans esvorancs a les xarxes, raó per la qual no eren gaire ben vistos per la gent de mar.

 Distribució: Acostuma a viure mar endins, on menja peixos i calamars. Es l’espècie més abundant i fàcil de veure, que hom acostuma a trobar en grups d’entre 5 i 50 individus de diferents edats.

 El dofí mular (Tursiops truncatus)

Característiques: Se’l diferència del llistat per ser molt més gran, de tal manera que els adults poden arribar a fer fins a 4 m de llargària. La coloració tanmateix, és uniformement grisosa a les parts superiors, mentre que per sota és de tons clars i rosats.

 Comportament: Molt actiu a la superfície: freqüents cops amb la cua, salts a la proa i popa de les embarcacions, salts acrobàtics... Les immersions no acostumen a ser de més de 3-4 min prop de la costa, una mica més a alta mar.

 Distribució: És força habitual aigües endins de la costa catalana, on generalment s’hi veuen concentracions d’entre 20 i 40 individus – observar exemplars solitaris és gairebé una excepció.

Textos extrets de:

Les illes Medes. Guia per visitar-les. Ramon Fortià. Ed. Brau. 

Fauna Catalana. Els cetacis. Publicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya.

 Dibuixos de Martin Camm extrets de la web www.marenostrum.org